Una setmana després de fer públic el nostre posicionament sobre la gestió i els resultats de l’Escola per la Pau impulsada per l’Ajuntament d’Igualada l’estiu de 2017, i després de les rèpliques a mitjans de la senyora Susanna -directora del curs- i la senyora Chacón -regidora del govern Castells-, així com del debat mantingut amb aquesta última al ple municipal del passat dimarts, des de la CUP Igualada volem manifestar el següent:

Sobre la rèplica publicada als mitjans locals per la senyora Susanna:

  • Primer de tot, apuntar que tota la justificació sobre la seva trajectòria ens és sobrera, ja que és absolutament fals que a la nostra nota de premsa s’hi pugui trobar l’apel·latiu de “suposada experta” del que ella desprèn tot el seu argumentari. Ho pot comprovar qualsevol persona llegint la nostra nota inicial aquí. Altra cosa és que la senyora Susanna prefereixi desviar el debat plantejat sobre la gestió i resultats del curs en una discussió sobre quins països ha visitat.

  • Sobre els aspectes que la nostra nota inicial posava de relleu, la seva rèplica només ens informa que “cinc igualadins van participar el primer any a la majoria de les classes” i que “hi van participar com a oients de sessions concretes persones que es desplaçaven de Barcelona”. Si ens creiem les seves paraules, doncs, corrobora la nostra afirmació segons la qual no es va inscriure ningú al curs, no es va aconseguir cap participant de pagament (recordem-ho, únic objectiu inicial del curs), sinó que només va comptar amb assistents oients en la modalitat gratuïta (responent així a una crida i possibilitat modificada a darrera hora). I a més de no concretar la xifra exacta (estem parlant de 5 o 6 persones per sessió?) no justifica per quin motiu no es va dur a terme registre d’inscrits, fossin aquests de pagament o no.

Sobre la rèplica de la senyora Chacón als mitjans locals i al ple del dia 24 d’abril, en què ha repetit arguments similars als publicats a premsa:

  • Quan la senyora Chacón afirma que el curs respon a una aposta per la “diversificació de l’oferta universitària, que passa per oferir també estudis vinculats a l’humanisme i a les ciències socials”, a nosaltres ens continua sorprenent, per dir-ho finament, que aquest sobtat interès  hagi coincidit en el temps amb la proposta feta per la senyora Susanna. Nosaltres ens reafirmem en que aquesta no és més que una excusa per justificar el vestit a mida que se li fa a la filla d’un exalcalde convergent.

  • En segon lloc, Chacón va mantenir al ple que la contractació es va efectuar després que la senyora Susanna s’adrecés al govern amb la proposta. No hi ha res d’il·legal en això, perquè la suma dels seus honoraris no superen el límit legal (ja que la major part de la despesa del curs la paga l’ajuntament directament a altres proveïdors, clar). Però aquest fet ratifica que els contactes han estat determinants en aquesta aposta, i que es tracta igualment d’un tracte de favor cap a una persona coneguda (i filla d’un exalcalde del mateix partit de govern). Davant d’això, ens preguntem: a qui si no a algú amb contactes al govern se li acudiria proposar un curs d’estiu per valor de 76.000€ sense cap anunci o convocatòria prèvia? A quants ens rebria el govern? Quants igualadins que es dediquen a la recerca acadèmica podrien muntar un curs de primera línia amb aquest pressupost i amb 3.000 euros per ponent? Ens resulta absolutament vergonyant que el govern encara defensi aquest tipus de pràctiques de flagrant favoritisme cap “els seus”.

  • Pel què fa als nefastos resultats del curs, volem assenyalar el contorsionisme polític que representa el fet que la senyora Chacón apunti ara a que l’objectiu del curs és a 3 anys. Altre cop, una mentida mai dita abans de la celebració del curs. Entenem que es tracta d’un canvi de discurs davant l’evident fracàs de l’aposta: haver-se gastat 30.000 euros públics en ponents que van ser escoltats per 5 persones com a màxim, dins un projecte que haurà malbaratat 76.000 euros públics per uns resultats inexistents, exactament igual que va fer amb l’aplicació Tickdi.

Per últim, voldríem també afegir que no compartim el model pel que s’ha apostat. La Universitat d’Estiu amb que la ciutat va comptar fins el 2015 era un model gestionat sense ànim de lucre, amb ponents també professionals, però molt més arrelat al territori i amb un impacte social i cultural molt més elevat,tot i que la quantitat de recursos públics destinats fos infinitament inferior. No eren estudis superiors, ja ho sabem. Però era i feia ciutat.

Des de la CUP no compartim la manera com s’ha gestat el curs d’Estudis de la Pau a la ciutat, ni compartim que es prioritzi una despesa tan important davant d’altres i, a més, quan aquesta va enfocada quasi exclusivament a un públic especialitzat i, per tant, exclusiu. Un públic que ha respost amb un NO rotund en aquesta primera edició i que s’ha intentat maquillar obrint les portes a la resta de la ciutadania a últim moment. Un curs que neix d’esquenes a la ciutat i al seu teixit associatiu, cultural i de l’àmbit de la cooperació, que menysté i ignora les iniciatives que fa anys ja es treballen a la ciutat en aquest àmbit, i que ha pretès saltar des del més alt del trampolins sense que a la piscina hi hagués aigua.

La plantofada ha estat grossa. NI UN SOL INSCRIT a un curs que ens ha costat 76.000€ a tots i totes les igualadines. Demanem, per tant, que no sigui l’Ajuntament qui continuï omplint la piscina d’aigua amb diners de tots, i que es replantegi la iniciativa si no se’n veu viable el seu retorn econòmic. Que si projectes com aquests els hem de pagar a fons perdut amb diners de tots, siguin iniciatives que, com la citada Universitat d’Estiu, reverteixin també en tots. I si el que es vol és seguir amb la dèria de posar Igualada al mapa en un àmbit tan específic, que sigui una aposta que s’autofinancii.

Des de la CUP entenem que estem altre cop davant un tracte de favor com ho va ser el de la contractació de Tickdi. Dos vestits a mida que hauran costat 150.000€ a la butxaca dels igualadins sense que s’assoleixi ni un sol dels objectius esgrimits com a excusa per al seu nepotisme. Dues pràctiques de favoritisme que ens avergonyeixen com a igualadins i que ens indignen com a formació política present al ple municipal. Prou impunitat.