Al darrer Ple de l’Ajuntament celebrat el 20 de febrer, la CUP Igualada, junt amb el grup municipal de Decidim Igualada, vàrem presentar una moció en suport a la vaga feminista del 8 de març, demanant a l’Ajuntament l’adhesió a la mateixa. En la moció, reclamàvem que l’Ajuntament donés suport i recolzament a la Vaga feminista del 8M i que es treballés per la remunicipalització i extensió dels serveis públics. Igualment vam demanar establir clàusules per evitar l’escletxa salarial entre homes i dones als contractes i licitacions de l’Ajuntament, establir protocols d’actuació per evitar la discriminació laboral de persones trans i la personació de l’Ajuntament en el casos penals d’assetjament laboral.

Malgrat ERC i PSC van votar a favor, la moció va ser rebutjada gràcies als vots contraris del govern del PDeCAT junt amb els del PP, els quals van al·legar que la vaga del 8M es tracta d’una vaga polititzada.

Des de la CUP Igualada assegurem, però, que continuarem lluitant per fer d’Igualada una ciutat feminista, lluitant per la recuperació de la sobirania dels recursos municipals.

Aquí podeu llegir la moció que vàrem presentar conjuntament:

MOCIÓ DE SUPORT I ADHESIÓ A LA VAGA FEMINISTA: LA PROPOSTA DEL MOVIMENT FEMINISTA PEL 8 DE MARÇ

El 8 de març se celebra la Diada Internacional de les dones treballadores, una jornada que expressa la lluita de milions de dones que no tenen res més que el seu treball com a forma de vida. Hem estat el conjunt de dones treballadores, que històricament hem mantingut viva la flama de la dignitat, contra l’explotació capitalista, patriarcal i racista, que ens nega el dret a una vida digna i a una sobirania plena com a dones.

La divisió sexual del treball provoca que totes les tasques de la llar i les tasques de reproducció i de cura que realitzem les dones, pràcticament en solitari, no tinguin valor reconegut, ni econòmic, ni social, ni institucional, tot i ser tasques imprescindibles per garantir el manteniment de la vida.

Hem estat les dones les que hem sofert la cara més dura de la crisi, retallades de pensions, educació, sanitat, no implementació de la llei de dependència, regressió en drets socials. Mentre l’estat i les empreses es beneficien de tot aquest treball invisibilitzat i imprescindible.

Com a treballadores hem de patir també l’explotació a la feina i, encara més, si aquesta està associada al paper de cuidadores que el capitalisme patriarcal ha destinat a les dones de classes populars: netejar, rentar, cuinar i cuidar. Les dones som les que tenim més contractes a temps parcial, jornades laborals més curtes, percepció de salaris de fins a un 26% per sota dels homes, un menor reconeixement de la feina. Tot això amb unes institucions que estan buides de sobirania, en les que prima la lògica del mercat per sobre de les persones, que sostenen un sistema autonòmic que ens ofega i que, en comptes de garantir-nos una vida digna, ens retalla llibertats, ens desposseeix i ens precaritza.

En els últims anys des del moviment feminista intergeneracional, creixent en nombre i en energia, impulsem i desenvolupem propostes i idees per pensar en altres vides i un altre món. Al crit de “ni una menys, vives ens volem” que van llançar les feministes es va dur a terme la primera vaga global de dones de treball productiu i reproductiu el 8 de març de 2017.

El 2018 volem arribar més lluny i visibilitzar amb una vaga més àmplia de la de 2017 la nostra força, la nostra ràbia i dolor i alhora la nostra alegria compartida de saber-nos fortes. Volem que ningú pugui mirar a un altre costat davant de les nostres propostes i la nostra centralitat en el món.

Aquesta vaga va més enllà del que s’identifica com aturada laboral perquè la participació de les dones és nuclear en totes les esferes de la vida, i la vaga ha d’assolir també altres treballs i espais: el de les cures, el consum, la vida estudiantil i associativa.

Una vaga en la qual cridem a reflexionar col·lectivament què poden fer tots i cadascun dels homes per canviar una situació sobre la qual ja s’haurien d’haver manifestat contraris.

Practiquem un feminisme interseccional perquè sabem que estem travessades per desigualtats i precarietats que ens situen en llocs molt diversos davant del patriarcat, el treball assalariat, les cures, el consum, l’exercici dels nostres drets, la formació i la participació ciutadana, per les diferències que travessem alguna de nosaltres segons la procedència, la classe, l’edat, l’orientació sexual, la identitat de gènere i habilitats. Però la vaga és de totes, hi ha un lloc per a totes i cadascuna de nosaltres en aquesta vaga feminista.

Formem part d’un procés de transformació radical de la societat, de la cultura, de l’economia, de les relacions. Volem ocupar l’espai públic, reapropiar-nos de la decisió sobre el nostre cos i la nostra vida, reafirmar la força política de les dones, lesbianes i trans i preservar el planeta en què vivim.

I per això el 8M pararem el nostre consum, el treball domèstic i les cures, el treball remunerat i els nostres estudis, per demostrar que sense nosaltres no es produeix, i sense nosaltres no es reprodueix.

Per totes aquestes raons, proposem l’adopció dels següents acords:

ACORDS:

Primer.- Donar suport a la proposta de Vaga Feminista prevista pel 8 de Març tot facilitant la informació perquè les treballadores puguin adherir-se a la vaga, promovent les aturades a les treballadores que vulguin parar, així com fent una aturada davant del centre de treball en la que prenguin la veu les dones.

Segon.- Utilitzar tots els mitjans a l’abast de l’ajuntament per tal de fer difusió de la vaga i les seves reivindicacions i que les treballadores de l’ajuntament i empreses municipals es puguin adherir a la vaga.

Tercer.- Treballar per la remunicipalització i extensió dels serveis públics relacionats amb la sanitat, serveis socials i atenció a les dones i atenció de la infància: des d’escoles bressols i hospitals, fins als serveis de dependència i atenció a les persones.

Quart.- Establir clàusules per evitar l’escletxa salarial entre homes i dones als contractes i licitacions que efectuï l’ajuntament, evitant la contractació amb aquelles empreses en les quals es detectin aquesta escletxa salarial en qualsevol dels seus estaments.

Cinquè.- Establir la necessitat de personació de l’Ajuntament en els casos penals d’assetjament laboral.

Sisè.- Impulsar un grup de treball amb la participació dels grups polítics i les entitats feministes del municipi per generar un entorn de discussió que permeti articular accions conjuntes basades en les reivindicacions de la vaga.