Fa pocs dies ens assabentàvem per la premsa que el govern igualadí pactava les ordenances fiscals amb PP i PSC, unes ordenances que regulen quant paguem d’impostos i taxes a l’Ajuntament per tal que aquest després proposi uns pressupostos per distribuir els diners recaptats. Ens hauria sorprès enormement aquest pacte, i fins i tot hagués estat creïble la justificació, si no fos que PDC, l’artista abans conegut com a CiU, ja ens tenia acostumats a aquests girs de guió.

Només per una qüestió d’estètica algú dels qui treballa en la comunicació i imatge del govern actual hauria d’avisar l’alcalde que el rei va nu. La pregunta que ens ve al cap és: Què fa que el senyor alcalde no es pugui plantejar pactar amb la CUP per deslleial, però si pactar amb el PP? Què fa que pacti amb el partit que denuncia l’ajuntament per tal que l’estanquera continuï onejant al balcó, el partit que vota en contra de la declaració d’independència, el que es va negar a retirar la medalla d’honor de la ciutat d’Igualada atorgada al dictador Franco, el que vota en contra de la moció de suport del 9-N, el partit que denuncia l’obertura de les portes de l’Ajuntament de Badalona el darrer 12O, el que fa d’un problema polític un problema jurídic i estira dels fils per inhabilitar i empresonar membres del PDC, inclòs l’expresident? Deu ser la lleialtat, sí senyor.

Respecte de les lleialtats del PSC, mal que ens pesi, fugen de l’esquerra política, tant al municipi com a les estructures supramunicipals. Espero que recuperin la S de les seves sigles, ja no per una raó estètica, que també, sinó urgentment ètica, ja que calen forces que treballin efectivament per la justícia social i per equilibrar la creixent desigualtat entre les classes populars i les classes altes.

Però anem a tema: aquest nou tripartit ha pactat unes ordenances fiscals gairebé sense novetats, orfes de propostes significatives i ni tan sols han volgut parlar de les que hem presentat les esquerres igualadines, que fan pagar més a qui més té i menys a qui menys té. Subratllem que enguany el PSC no ha gosat concretar mesures, les de l’any passat estan encara per complir, o com diria aquell, de camí a la paperera de la història, veurem. Enguany, bàsicament copien propostes fetes per altres grups el darrer any, i les aportacions pròpies són irrellevants o directament ridícules, ocurrències a la babalà que van estupendes per sortir a la foto. Analitzo una d’aquestes, en concret “reducció d’un 10% de la taxa de deixalles per a comerços de menys de 75 m2” proposada pel PP i aplaudida per PSC.

Començaré per la responsabilitat mediambiental que, no ens equivoquem, també és una qüestió econòmica. Cada cop més països resolen que la manera de responsabilitzar el productor de residus tant de la quantitat que genera com de la quantitat que recicla és a través del pagament per generació, és a dir, que cadascú pagui segons la quantitat de residus que produeix i, per tant, per la quantitat de diners que li suposa al municipi desfer-se de les seves deixalles. Ja s’apliquen amb èxit diversos sistemes de recollida i pagament per generació a ciutats amb mides ben diverses a tot el món, des de París passant per Milà i Barcelona fins a Artés o Torà.

La taxa d’escombraries és una de les eines principals per incentivar el reciclatge, i si Igualada millorés la recollida selectiva significativament, l’ajuntament podria deixar de pagar el dèficit del contracte actual entre FCC (Fomento de Construcciones y Contratas) i l’Ajuntament d’Igualada. De 3.485.511€ que ens ha costat el 2015 als igualadins la recollida, transport i tractament de residus, amb la taxa n’hem cobert 2.874.484€. Els 611.027 que falten no ens el paguen els reis, no,sinó que el paguem els igualadins i igualadines a través d’altres impostos com l’IBI, sobretot. És a dir, tenim un sistema escandalosament ineficient al qual sumem aquesta “gran idea” de reduir un 10% la taxa a uns establiments que pot ser que generin pocs residus, però també pot ser que en generin de tòxics, perillosos i cars de gestionar, aleshores, per què haurem de pagar entre tots aquesta rebaixa? I per què hauríem de pagar entre tots el tractament dels residus tòxics o extraordinàriament abundants d’algú a qui se li’n refot, ja que paga la casa? (cal recordar que per cada tona reciclada l’ajuntament cobra i per cada tona de rebuig que va a l’abocador l’Ajuntament paga). Deu ser el preu de la lleialtat tot això.

L’altra part de la broma és quan PDC, PSC i PP afirmen que aquesta és una mesura de progressivitat. Els falta acabar la frase, de progressivitat per metres caldria aclarir, no pas de progressivitat per capacitat econòmica ni segons generació de deixalles. Naps i cols, cols i naps i metres i rebaixes, i el resultat és una broma tràgica que demostra que s’ha gastat més temps en fer-se la foto que en consultar els experts en la matèria. Responsabilitat i confiança diuen.

foto_blog_eva_ok-03