[Vagi aquest article per aclarir aquesta peça publicada a Infoanoia i desmentir les afirmacions que l’Alcalde fa sobre el nostre grup. Sense més importància que matisar els estirabots del showman, rebatre l’excusa pels socis i apaivagar la cortina de fum. El debat que importa, aquesta tarda fem pública la nostra proposta, era i és el de la fiscalitat municipal.]

La CUP ha donat suport a tres mocions en defensa de l’Oficina Liquidadora d’Igualada i per la continuïtat del servei a la ciutat un cop es desplegui el nou mapa territorial de l’Agència Tributària Catalana. Va votar favorablement dues mocions al ple igualadí del passat 20 de setembre (tant la moció presentada per CiU com la d’ERC) i també ho va fer com a grup comarcal al ple del Consell anoienc del dia 27 del mateix mes. En aquesta ocasió, a més, aportant in extremis un text de consens per tal que els dos grups que constitueixen JxSí al govern català superessin el bloqueig que han protagonitzat en aquest assumpte primer a Igualada i -si no hagués estat pel nostre grup, per poc no tornem a les mateixes- després al Consell Comarcal.

El text que vam aportar al Consell -i sense el qual potser encara estaríem esperant l’inici de la sessió- no és cap altre que el què la mateixa tarda havíem acordat a l’Ajuntament d’Igualada els portaveus dels diferents partits al consistori: el famós manifest. En aquella reunió a Igualada, en què el senyor Castells va cercar l’adhesió de la resta de grups a un text que llimava arestes amb els republicans (després del nefast espectacle viscut al ple una setmana abans, ple de desqualificacions personals cap al portaveu d’ERC) l’alcalde va emplaçar els portaveus a “passar un dia d’aquesta setmana pel despatx d’alcaldia” a signar-lo. Va explicar, també, el projecte d’iniciar una recollida de signatures pel mateix motiu i la celebració d’un acte de signatura del manifest, a celebrar-se l’endemà mateix, al que assistirien representants de diferents entitats del món professional, sindical i empresarial a rubricar-lo.

Però la resta de grups municipals no hi érem convidats, a tal acte. Li vaig demanar a l’alcalde per quin motiu, si es feia un acte públic de signatura, la resta de grups no hi eren convidats i se’ns emplaçava a passar un altre dia pel despatx. L’alcalde va simular treure-li importància, entre ganyotes, alhora que responia “podeu venir si voleu, eh”. Jo li vaig fer notar que no em semblava correcte aquest procediment, que ens vulgués per signar i no ens convidés, i li vaig comentar que si realment hi podíem anar ho fes extensiu a la resta de grups, en aquell moment fora de la conversa entre nosaltres dos. I així va quedar la cosa quan vaig haver d’abandonar la reunió de pressa per anar cap al ple del Consell.

L’endemà, dimecres 21 a migdia, l’Eva Pedraza, companya regidora del grup de la CUP, va assistir a l’acte de signatura del manifest. Era evident que la resta de grups no hi havíem estat convidats pel motiu de sempre, per les ànsies de protagonisme d’un alcalde que menysprea constantment la resta de grups. La foto amb les entitats, la de la defensa a ultrança dels interessos igualadins, per ell solet. La resta ja passaríem a signar en algun moment pel despatx, lluny de les càmeres que a ell tan li agraden. Però mira, allà estàvem, ja que ens vam agafar al “podeu venir si voleu, eh” esgarrapat el vespre anterior. Ara bé, van cridar un per un tots els representants socioeconòmics per signar el document, però a nosaltres, també presents a l’acte, res de res. Ni ase ni bèstia. Tots a signar quan ell digui i on ell digui, però aparteu-vos de la foto que feu nosa. Doncs així no, senyor alcalde. Més que res perquè, tot i no ser gaire amants de fotos i pompositats, tampoc ens agrada que se’ns prengui el pèl.

I fins aquí la cosa. La nostra posició sobre l’Oficina Liquidadora es pot trobar en qualsevol de les tres mocions a les què hem donat suport. I sobre les ordenances, avui donarem a conèixer la proposta que li vam fer arribar a la regidora d’Hisenda i sobre la qual, a hores d’ara, després d’haver anunciat a premsa el seu acord amb PSC i PP, encara no tenim resposta. Així que millor que l’alcalde no ens parli de respectes i confiances. Potser el problema del senyor alcalde és l’aparició d’una alternativa d’esquerres fàctica davant la qual necessita polaritzar la ciutat en bons i dolents, un joc maniqueu al que sembla que hi ha grups a qui agrada jugar. Però nosaltres no hem vingut aquí a fer el que ell digui i quan ell ho vulgui. Nosaltres, no.

blog_mateu