La CUP publica una aproximació a l’oferta cultural igualadina en que n’analitza el tipus d’activitat, els promotors i els espais on es programa

Més de 1.100 activitats culturals l’any confirmen que Igualada és una ciutat amb una activitat cultural notable, lluny d’aquell antic tòpic de “a Igualada no s’hi fa mai res”. Exposicions, concerts, xerrades i conferències, teatre i cinema, tallers… omplen la ciutat amb una oferta diversa que permet, de mitjana, tenir 3 activitats al dia entre les que triar. Aquestes són les dades del recompte que la CUP ha obtingut servint-se dels continguts publicats al llarg de 2015 per les dues agendes culturals de referència a la ciutat: La Boixeta Cultural, editada per l’Ajuntament; i La Cultural, d’iniciativa privada. Segurament, matisen, d’activitats se’n fan d’altres que no són anunciades en cap de les dues publicacions*. Pel que fa a l’Escorxador, com van denunciar el passat febrer, de les 10 activitats celebrades només 2 van ser culturals, representant el 0,18% del total anual de la ciutat. L’objectiu de la formació és continuar treballant per poder fer propostes en els propers mesos que enriqueixin les polítiques culturals de la ciutat.

La Biblioteca i l’Ateneu, els grans formiguers

Si bé moltes d’aquestes activitats compten amb l’impuls de l’administració (destacant els esdeveniments de gran format com el Fineart, la Mostra o l’Anòlia), més del 60% de les activitats neixen de la iniciativa de les entitats o dels agents privats. En els darrers anys sovint ha estat el teixit associatiu qui ha sabut superar els buits i mancances existents, amb imaginació i molta voluntat, per tal de completar l’oferta cultural de la ciutat.

Pel que fa als espais que acullen aquestes activitats, d’entre els equipaments públics en destaca la Biblioteca (amb una programació estable pròpia) seguida del Teatre Municipal de l’Ateneu (amb un ús mixt entre les administracions i les entitats). Quant als privats, els més actius són l’Ateneu Igualadí (com a epicentre d’activitats que realitzen moltes entitats), el Teatre de l’Aurora (amb una programació estable i molt diversa) i els diferents locals privats que ofereixen una oferta musical continuada.

Un escenari que presenta reptes i dificultats

Les xifres obtingudes també reforcen alguns elements de preocupació com la saturació d’alguns espais culturals col·lapsats d’activitat. Un espai de gran capacitat com el Teatre Municipal de l’Ateneu, per exemple, acull moltes activitats (teatre, música, cinema…) però amb grans limitacions de calendari i amb dificultats per a moltes entitats (sobretot les musicals) no només per realitzar-hi actes sinó també per assajar-hi els espectacles.

També mereix ser ressaltada la programació musical de diferents locals privats, que han de fer front a nombroses traves per poder desenvolupar-se degut a que es tracta d’una activitat sovint no prou reconeguda i respectada per l’administració d’acord a la valuosa aportació que promou i a les necessitats específiques que requereix. De la mateixa manera, moltes de les activitats realitzades en l’espai públic han de fer front a importants necessitats i limitacions logístiques o temporals a les que l’administració no és prou sensible, tal com lamenten moltes entitats, que en són les principals impulsores.

 

*Les dades les hem extret d’un recompte propi a partir de les dues de les agendes referents d’activitats culturals a la ciutat: La Boixeta Cultural (editada pel departament de Cultura de l’Ajuntament de manera trimestral) i La Cultural (editada mensualment -excepte setembre- per un privat, amb la intenció de recollir els actes culturals ‘alternatius’ a la ciutat; és a dir, els actes organitzats al marge de l’ajuntament).

Parlem exclusivament de les activitats que apareixen a les edicions en paper de les agendes culturals abans citades i, per tant, mostren una clara voluntat de planificació i difusió per canals oficials o alternatius per part dels seus promotors. És evident que en queda al marge l’activitat cultural que es realitza a la ciutat sense aquesta planificació o bé aquella la difusió de la qual es fa a través de mitjans i programes específics al marge de les agendes. Igualment el recompte és en base a la programació prevista; sense tenir en compte si l’acte finalment s’ha realitzat o no. També cal tenir en compte que no contempla els usos interns dels espais citats al recompte per a reunions, assajos o activitats internes.